Associació de Cases de Turisme Rural Girona – Costa Brava – Pirineu

Qui som?

L’Associació de cases Turisme Rural Girona – Costa Brava – Pirineu aglutina els establiments de turisme rural de la província de Girona. En l’actualitat compta amb +130 associats, propietaris de cases de pagès i allotjaments rurals de la província de Girona, oferint l’oferta més gran d’establiments legalitzats de turisme rural a Catalunya. Aquests es troben emplaçats en municipis de menys de 2.000 habitants de la Costa Brava, l’Interior i el Pirineu de Girona. En total, sumen +240 establiments en edificacions d’abans de 1950 oferint +1.800 places.

Òrgans de Govern

Els Òrgans de Govern de l’Associació de Turisme Rural Girona – Costa Brava – Pirineu són l’Assemblea General, formada per tots els socis de l’entitat i que es convoca un cop l’any, i la Junta Directiva, composta per diversos membres que són escollits com a representants de les 8 comarques de la província de Girona: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l’Estany, el Ripollès, la Selva i la Cerdanya. La Junta Directiva es reuneix mensualment per a dirigir i executar el pla d’actuacions aprovat per l’Assemblea. La gestió diària el fa l’equip de l’Oficina Tècnica de l’associació.

La Junta

La Junta

President
Sr. Ramon Corominas Estany
Vicepresident
Sr. Ferran Miquel Rigau
Secretari
Sr. Miquel Quera Vidal
Tresorera
Sra. Lourdes Oliu Vigo

 

Vocals
Sra. Maria Assumpta Fort Olivella
Sra. Josefina Soy Sala
Sra. Ane Movilla García
Sra. Laura Mestres Carreras
Sra. Estel Clopes Calm

 

Oficina Tècnica

Oficina Tècnica

Gerent
Sra. Tere Vilà Tuneu
Tècnica de Turisme
Sra. Laura Blasco Herraiz
Comunicació i Premsa
Sra. Vanessa Masip Xixons
Responsable tecnològic
Sr. Sergi Toboso | factoriaTIC
Disseny i comunicació gràfica
Sra. Nati Vilà Tuneu | Versus Comunicació

Història

Per entendre la creació l’Associació Turisme Rural Girona – Costa Brava – Pirineu ens hem de remuntar als anys seixanta del segle passat quan el del Ministerio de Agricultura y de la Subsecretaría de Turismo del Estado Español crea el “Programa Vacaciones en Casas de Labranza” per tal d’ajudar a incrementar els ingressos dels agricultors deixant que lloguin algunes de les habitacions de casa. El Programa es basava en conviure directament amb la família d’agricultors i conèixer la seva manera de viure.

Posteriorment, als anys vuitanta del segle XX, Catalunya és un de les primeres comunitats autònomes en regular el Turisme Rural amb el Decret 365/1983, del 4 d’agost on es regula la modalitat d’allotjament “residència casa de pagès” amb la finalitat de promoure els recursos turístics de les seves comarques. Durant els anys següents els propietaris de les residències cases de pagès van experimentar un gran increment de l’oferta i va ser per aquest motiu que es va crear el Decret 214/1995, 27 de juny on es regula la modalitat “residència casa de pagès” en tres grups: masia, casa de poble i allotjament rural independent.

I precisament quan l’activitat està plenament regulada per la Generalitat de Catalunya, el 16 de març de 1992, que es crea Turisme Rural Girona gràcies a la unió de 12 cases de pagès que apostaren per un nou model turístic, una entitat pionera en el seu àmbit. Des d’aleshores, Turisme Rural Girona ha centrat la seva missió en el treball conjunt per potenciar l’agroturisme i el turisme rural a les comarques gironines.

La primera casa legalitzada

La primera legalització a les Comarques de Girona va ser a Campdevànol, al Ripollès, en una casa ja desapareguda avui en dia. La segona va ser als Masos de Pals i que encara avui segueix activa: Can Pere Ni.

Amb aquesta nova fórmula d’allotjament moltes masies de les zones de muntanya, de difícil accés, s’han pogut conservar i, a la vegada, s’ha revitalitzat la vida en aquests municipis ubicats en espais únics. Val la pena remarcar que el valor d’aquesta tipologia d’allotjaments recau en el fet que totes elles han tingut unes inspeccions molt severes des dels seus inicis per poder ser legalitzades. Fins i tot s’ha donat el cas que cases o masies que complien gran part dels requeriments però no la totalitat, no es van legalitzar i, per tant, actualment no reben la qualificació de cases de turisme rural.

Représentativité

À travers le Conseil d’administration, l’association est présente dans les administrations et organes fédératifs suivants :