En aquesta entrada us proposem una descoberta de Banyoles, començant pel centre històric i continuant per la zona de l’Estany. Banyoles compta actualment amb uns 19.000 habitants i és la capital del Pla de l’Estany, una comarca agrícola i ramadera, però també industrial i turística. Des de qualsevol de les nostres cases del Pla de l’Estany, ens podem dirigir a Banyoles i aparcar a la zona de l’Estany, on just davant del Restaurant la Carpa hi trobarem l’Oficina de Turisme, així com el punt d’inici d’un trenet que fa la ruta del centre històric.
El centre històric de Banyoles, el gran desconegut

L’origen de la ciutat és el cenobi benedictí de Sant Esteve, fundat l’any 812. Es tracta d’un dels monestirs més antics de la província de Girona, del qual en depenia, per exemple, el petit monestir de Sant Pere de Rodes al segle IX al qual devem la fundació, l’any 977, de St. Pere de Besalú. En l’actualitat, de l’edifici original no en queda res i de la construcció romànica dels segles X-XI alguns capitells romànics i arcuacions llombardes a la dreta del creuer. A l’exterior destaquen la portalada gòtica del segle XVI i el campanar del segle XVII, coronat amb cúpula barroca al segle XVIII. L’interior de l’església és neoclàssic, del s. XIX, reconstruït després de les invasions napoleòniques. Al Museu hi trobarem una de les obres més importants de l’orfebreria gòtica gironina. Es tracta de l’arqueta de St. Martirià, un reliquiari del s. XV on es guarden les despulles del sant patró de Banyoles. Si volem visitar l’interior, ens caldrà contactar amb el Museu Arqueològic de Banyoles.
No massa lluny del monestir encara hi trobem les restes de la muralla del segle XIII i sobretot l’emblemàtica Plaça Major, envoltada per 40 voltes, on els dimecres es celebra el mercat. A una cantonada de la Plaça hi trobem Cal Moliner del s. XIII, on podem observar un antic molí que funcionava gràcies a l’aigua de l’Estany que els monjos varen fer arribar al monestir mitjançant canalitzacions, tot aprofitant el desnivell existent entre l’Estany i la vil·la.
Altres edificis importants són l’església de Santa Maria del Turers, un dels primers exemples del gòtic català, la Pia Almoina, el palau gòtic del s.XIII i actual seu del Museu Arqueològic (amb interessants col·leccions que comprenen des del paleolític fins a l’edat mitjana), la Casa del Tint del s. XV o l’original i ja clàssic Museu Darder d’Història Natural dels segles XIX i XX.
L’Estany de Banyoles, un indret llegendari

L’Estany de Banyoles és l’estany no litoral més gran de Catalunya. És d’origen càrstic i es va formar al mateix moment que els Pirineus. Té una profunditat de 40 m i en alguns llocs determinats pot arribar a 120 m. Es nodreix d’aigües d’origen subterrani, provinents de la zona de l’Alta Garrotxa i fou declarat Espai d’Interès Natural (PEIN) amb un gran valor paisatgístic, faunístic i de flora. L’Estany té un perímetre d’uns 7 km i ens permet fer una volta sense gens de dificultat en una horeta i quart aproximadament (uns 10 km si fem també les Estunes). A tall anecdòtic, l’any 1992, fou seu olímpica de rem i l’any 2004 va acollir el campionat del món de rem.
El recorregut l’iniciem a l’Oficina de Turisme en el sentit invers a les agulles del rellotge. Podem veure alguns canyissars, ànecs i sobretot ens criden l’atenció les “Pesqueres”, petites construccions del s. XIX utilitzades com a casetes per anar a pescar, prendre el sol i banyar-se o amarrar-hi la barqueta. Deixem a l’esquerra el Bar-Restaurant Banys Vells, amb una de les terrasses més exclusives de la zona, envoltada per les calmades aigües de l’Estany. Més endavant trobem la terrassa del Club Natació Banyoles, el club esportiu més important de la ciutat, on els associats poden practicar rem, piragüisme, natació, etc.
Voregem l’edifici i continuem pels voltants de l’Estany. A 5 minuts hi trobem el Jaciment/Poblat neolític de la Draga, del VI mil·leni a.C., exemple dels primers assentaments de societats agrícoles i ramaderes de la península Ibèrica. Continuem i després de passar un bosquet ben agradable trobem una altra zona habilitada pel bany, la Caseta de Fusta. A continuació trobem la Torre del Rem, construïda per les competicions de l’any 1992 i una plataforma de fusta amb unes vistes increïbles de l’Estany.

El camí s’allunya de la vora i passa per l’interior durant una bona estona fins al bosquet de Can Morgat. Transcorre després pels voltants de la carretera i ens condueix fins a la zona de Porqueres, on destaca la magnífica església romànica de Santa Maria del s. XII, la portalada de la qual es troba reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona. Feta amb carreus de travertí de la zona, la trobarem gairebé sempre oberta.
Continuem el camí i aviat arribem a la vora sud de l’Estany, des d’on gaudirem d’uns meravellosos arbres de ribera de grans dimensions. Des d’aquesta zona i passat l’Estanyol del Vilar a mà dreta, trobem senyalitzat el camí que ens conduirà al fantàstic bosc de les Estunes, tot passant per un espai on es poden veure cigonyes. Es tracta d’un bosc d’alzines i roures també protegit i de gran valor natural, amb unes baumes i esquerdes de travertí al subsòl, ideals perquè els més petits gaudeixin com a autèntics espeleòlegs i potser trobin algunes de les fades que per allà s’amaguen, segons la llegenda!!!!
Tot seguit, tornarem a l’Estany pel mateix camí o per la zona de la Font Pudosa, tot passant per un parell d’estanyols més, molt ben habilitats amb plataformes de fusta per poder gaudir a fons de la riquesa natural de l’entorn.
Consulta les cases rurals associades del Pla de l’Estany